Sin questa fin d’jamna (fin fenadur 2024) da stad selegran biars dapi meins. Damaun, gievgia allas 11.00, arvan las portas digl Open Air Lumnezia. Il pli grond festival da musica dil Grischun vegn a trer puspei rodund 18 000 amaturs. 48 uras avon ch’el entscheivi, ha la FMR dau in’uatga sigl areal a Degen.
Augustin Beeli/FMR
«Ils 15 havein nus entschiet e dapi vendergis vargau ein mintgamai bien 30 persunas trasora en acziun», tradescha Curdin Derungs . El ei in dils responsabels per l’infrastructura digl Open Air Lumnezia (OAL, mira box). Sigl areal dado Degen vegnan e van camiuns e camiunettas, tractors ed emplunaders. Cun in triep gidontras e gidonters baghegian Curdin Derungs e Rino Caviezel si tendas, monteschan palancaus e scalas e tschentan si seivs. Era containers da tuttas grondezias e per tuts dievers. «Sco ei vesa ora havein nus uonn bien cull’aura», manegia Rino Caviezel.
Per baghegiar si gl’open air ei la bial’aura stada d’engrau. Ils dus commembers dil comite d’organisaziun s’audan dapi biars onns tier la squadra da tschep. Els san co gl’areal sto veser ora sin ch’ils emprems visitaders arrivan, tgei ch’ei da far e nua ch’ils voluntaris ston tschappar en. Malgrad quei drova ei plans e documents cun mesiras exactas.
OAL, termin obligatoric
Sin gievgia allas 16.00 vegnan numerus visitaders ad esser arrivai. Lu vegn la Sursilvana ANIKK alias Anik Casutt sin tribuna. Ed allas 23.30 finescha la «Stubete Gäng» la retscha dils emprems sis concerts. Quels astgan era numerus voluntaris che han gidau d’endrizzar guder ensemen cun mellis auters. Per la giuventetgna dalla regiun e lunsch sur quella ora ei gl’OAL in termin obligatoric. Las vacanzas sedrezzan tenor gl’openair, la lavur e tut tschels termins ch’ei dat. Gl’OAL ha prioritad. Glieud dil Grischun, dalla Svizra Orientala, Turitg, Svizra Centrala e d’autras parts gauda las bands, il campar, «chillar» ed esser en cumpignia.
Denter ils differents festivals ch’ei dat en Svizra ha quel dalla Lumnezia in num, demai ch’el seigi «pigns e surveseivels», ein biars perschuadi. Malgrad quei vegnan previsiblamein puspei 18 000 persunas a vegnir a Degen. Per che tut funcziuni drova ei bia mauns e bratscha, tractors, emplunaders ed auters vehichels. Runar entuorn rauba ston ils voluntaris buc. Sil pli scargar e deponer quella el dretg liug ella vischinonza. Per exempel canapès cumadeivels ella zona reservada allas gruppas.
Plazza da ballapei sto restar vita
Conrad Capeder fa era part dil comite d’organisaziun. El ei responsabels per logistica, traffic e parcadis. Era el ei en acziun cun ina pintga gruppa da voluntaris. En in prau denter vitg e plazza da ballapei monteschan els gest las seivs pils parcadis. Conrad Capeder rispunda ina damonda ch’ei aviarta en connex culla plazza da ballapei da Degen, ina surfatscha verda ed incontestabla. «Quella sto restar libra, pertgei igl ei il plaz da setschentar dil helicopter da salvament», declara el. In liug pli ideal dat ei strusch, «la Rega enconuscha las coordinatas da quei plaz», precisescha Conrad Capeder.
Vitier vegn che la tenda dils samaritans ei a cuorta distanza. Quella e las autras per gastronomia e survetschs, han las equipas d’infrastructura montau. E secapescha ch’ils indrezs sanitars astgan buca muncar. En tut ein 80 tualettas mobilas plazzadas ed installadas. Quellas ein indispensablas, denton aunc pli impurtonta ei la tribuna gronda sper la caplutta da s. Bistgaun.
18 tonnas tecnica
«Nus essan vegni cun dus camiuns cun carr annex, mintgin cargaus cun 18 tonnas material», declara Michu, in dils tecnichers ch’ei vidlunder da tgamunar el dretg liug in arsenal da chistas cun tecnica per glisch, tun e video. Cu la cantadura sursilvana ANNIK vegn en acziun silla tribuna gronda ei tut installau, ils cabels ein tratgs ed empuni. Il vendergis sera ein siat bands sin tribuna. Nums sco Kontra K, Alle Farben, Seraina Telli enconusch’ins. La sonda sepresentan lu ulteriuras siat bands: Per exempel Faithless Live, Tream, Tones And I, Enter Shikari. Ils fans vegnan per tedlar quellas, festivar e guder. Tgei ch’ei drova veramein pigl Open Air Lumnezia san mo las voluntarias ed ils voluntaris, quella glieud che ha tschappau en cun mauns e bratscha.
800 – 900 gidonters
Buca ina uniun, mobein la societad Open Air Lumnezia SA porta ed organisescha l’occurrenza gronda da musica dil Grischun. Per che tut funcziuni, per tener la qualitad e saver sesviluppar s’engaschan denter 800 e 900 persunas. Ils gidonters, ils voluntaris, metta l’uniun Open Air Lumnezia mintgamai a disposiziun. Recrutar tals ei gnanc schi grev. Ei dat schizun ina gliesta da spetga da voluntaris. Buca da far curvien, pertgei tuts survegnan sco paga il bigliet d’entrada. Il comite d’organisaziun secumpona da 15 persunas che partan la responsabladad per endisch ressorts: Actualmein ei quei las suandontas: President e Sponsoring: Norbert Cavegn (president e sponsoring), Silvia Bundi (finanzas), Catia Tschuor (communicaziun), Sergio Loretz (musica), René Bolz (gastronomia), Rino Caviezel e Curdin Derungs (infrastructura), Gabriel Pelican (electricitad), Conradin Caduff (segirtad e praus), Conrad Capeder (traffic, logistica), Martina Casaulta (secretariat), Kim Carigiet, Marco Blumenthal e Susanna Scolieri (voluntaris). (fmr)
